Bastons a les rodes: el Corredor Mediterrani a Espanya, o quan la inversió no prioritza satisfer la demanda[[#fn-1|¹]]

E. Gracia, Eduard

Abstract

La racionalitat econòmica prescriu que la inversió en oferta de transport es faci prioritàriament allà on hi ha demanda, però les polítiques que han seguit els governs espanyols durant les darreres dècades no semblen respondre a aquesta lògica. El cas del Corredor Mediterrani al seu pas per Espanya és paradigmàtic. L’eix litoral del Pirineu a Algesires és origen o destinació del 62% del tràfic a Espanya de llarga distància (és a dir, per distàncies de 300 km o més, que són essencialment aquelles per les que el ferrocarril pot ser un mitjà de transport competitiu). Per això, l’associació FERRMED estima que les inversions al Corredor Mediterrani aportarien un 94% del total de beneficis econòmics que aportarien els corredors europeus a Espanya. Sembla doncs que aquestes inversions haurien de tenir una prioritat superior a d’altres comparables a regions amb menys demanda de transport com ara les del nord-oest de la península Ibèrica. Això, tanmateix, no és el que està passant, i el Corredor Mediterrani s’està veient perjudicat no només per llarguíssims endarreriments sinó també per un disseny “low-cost” comparativament inferior al que s’està aplicant a regions de molta menys demanda a l’interior de la Península. A hores d’ara ja podem predir que aquest disseny, tal com està concebut, no proporcionarà les prestacions que justificarien aquesta colossal inversió pan-europea.

Keywords: