Mausbach et al 2018a - Revision history

Scipediacontent at 10:00, 12 July 2018

2018-07-12T10:00:51Z

Scipediacontent at 09:59, 12 July 2018

2018-07-12T09:59:36Z

Scipediacontent at 09:59, 12 July 2018

2018-07-12T09:59:08Z

Scipediacontent at 09:58, 12 July 2018

2018-07-12T09:58:29Z

Danielquer: Danielquer moved page Review Zamora 2018a to Mausbach et al 2018a

2018-04-08T09:55:13Z

Danielquer moved page Review Zamora 2018a to Mausbach et al 2018a

Xavier-Quer-Zamora: Xavier-Quer-Zamora moved page Draft Zamora 722373469 to Review Zamora 2018a

2018-03-02T22:06:05Z

Xavier-Quer-Zamora moved page Draft Zamora 722373469 to Review Zamora 2018a

Xavier-Quer-Zamora: Created page with " {| style="width: 100%;margin: 1em auto 0.1em auto;border-collapse: collapse;" |- | style="text-align: center;vertical-align: top;"|III CONGRÉS D’ECONOMIA I EMPRESA..."

2018-03-02T22:06:03Z

Created page with " {| style="width: 100%;margin: 1em auto 0.1em auto;border-collapse: collapse;" |- | style="text-align: center;vertical-align: top;"|III CONGRÉS D’ECONOMIA I EMPRESA..."

Show changes

@@ Line 41: / Line 41: @@
 En alguns camps de la ciència, s'ha produït una reducció del temps entre el descobriment i la seva aplicació, motivada no només per qüestions tecnològiques sinó també financeres. Avui dia, hi ha una voluntat per part dels inversors de capital risc de donar suport a empreses intensives en tecnologia molt abans que puguin traslladar els seus productes al mercat (Stephan i Levin, 1996). Aquesta visió ajuda a explicar l’ interès dels investigadors per activitats com la consultoria, la col·laboració amb les empreses en el terreny de la R+D, la llicència de patents o la creació d'empreses que exploten els seus coneixements i els resultats de la seva investigació (Stephan i Everhart, 1998). Per la seva banda, l'entorn empresarial té interès per aprofitar els resultats generats en el sistema públic d'investigació. El coneixement juga un paper fonamental en la definició dels seus avantatges competitius. En definitiva, les empreses tenen també motius per aprofitar els resultats de la investigació pública (Rosenberg, 1990 i 1992; Mansfield, 1991; Rosenberg i Nelson, 1994; Narin, 1997; Nightingale, 1998; Forbes i Wield, 2000).
-:<big>'''2. Anàlisi de la situació del sistema de recerca i innovació a Catalunya. Reptes i oportunitats.'''</big>
+==2. Anàlisi de la situació del sistema de recerca i innovació a Catalunya. Reptes i oportunitats.==
 Els darrers anys Catalunya s’ha posicionat com un dels pols de recerca i generació de coneixement més importants del sud d’Europa. La qualitat de la seva producció científica, la captació i retenció del talent investigador, una situació geogràfica privilegiada i la disposició d’infraestructures tecnològiques avançades han permès consolidar un pol d’innovació en procés de maduració. En el present treball ens proposem analitzar l’ecosistema innovador de Catalunya i plantejar  polítiques públiques que maximitzin l’impacte social i econòmic de la recerca generada al nostre país, a través del reforç i la integració dels processos i instruments de valorització o transferència tecnològica. L’ANEC constitueix una proposta experimental per a instaurar un vehicle integral i inclusiu en la professionalització de la transferència de coneixement a Catalunya.
@@ Line 63: / Line 63: @@
 (4) '''Una estructura productiva formada per PIMEs''' amb baixa capacitat innovadora. La major part de l’activitat de recerca i desenvolupament privada és impulsada per poques empreses tractores en sectors d’alta tecnologia i en serveis relacionats amb la recerca i el desenvolupament. Aquesta capacitat de tracció encara és, doncs, molt dependent de la disponibilitat de fons públics i les seves connexions amb el sistema de recerca, excepte per un encara petit volum de ''spin-offs'' sorgides dels propis centres o universitats.
-:<big>'''3. Sistemes de transferència de coneixement'''</big>
+==3. Sistemes de transferència de coneixement==
 Des d'una visió general, les contribucions de la universitat i els centres de recerca a la societat es concreten per dos camins (Torkomian, 1998). El primer és l'acadèmic, que, a través de la docència, comporta la preparació de recursos humans. El segon és l'emprenedor, que es materialitza a través de la recerca conjunta amb empreses, els serveis, la consultoria o la creació d'empreses. A les universitats i centres de recerca, la producció de coneixement recau en els professors i investigadors, normalment agrupats en equips de recerca, i la responsabilitat de la promoció, la gestió i la comercialització d’aquest coneixement correspon a les anomenades oficines o centres de transferència de tecnologia. A Catalunya, atès que el sistema universitari investigador i l’entramat de suport a la transferència de tecnologia corresponent és de creació molt recent, i presenta unes dimensions i activitat limitades, les tres etapes successives d’adopció de modalitats de transferència (investigació i desenvolupament, prova de concepte i desplegament tecnològic) no s’han dibuixat d’una manera tan clara. De fet, concretament, s’ha configurat la tercera etapa (''spin-offs'') sense que a penes s’hagi esbossat la segona (patents).
@@ Line 87: / Line 87: @@
 A Catalunya hi ha diverses unitats que actuen servint diversos clients. Les més remarcables són el Consorci de Transferència de Coneixement de Catalunya, promogut per la Generalitat i per totes les universitats catalanes, o el ''Knowledge Innovation Market BCN'' (Kimbcn), una iniciativa de finals de 2007 creada conjuntament per la Cambra de Comerç de Barcelona i el Centre Tecnològic Leitat. En qualsevol cas, malgrat l’existència de totes aquestes unitats, encara no es disposa d’una activitat centralitzada de suport a la transferència de tecnologia.
-<big>'''4. L’Agència Nacional d’Economica del Coneixement (ANEC)'''</big>
+==4. L’Agència Nacional d’Economica del Coneixement (ANEC)==
 <big>'''4.1. Diagnosi dels reptes en transferència de coneixement a Catalunya'''</big>

@@ Line 23: / Line 23: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 '''Marc Ramis Castelltort, Raquel Egea Martínez i Martí Jiménez Mausbach'''</div>
 És àmpliament reconegut el ''gap'' existent entre els resultats generats pel sistema de recerca i el desenvolupament de productes que impactin en la societat. Les limitacions actuals són la fragmentació de la inversió, la reduïda retenció del talent, l’existència de micro-portafolis, el risc individualitzat, el posicionament fragmentat davant del client i del finançament de proves de validació i un marc legal que no accelera la transferència de coneixement al mercat. Per superar els reptes anteriors es proposa la creació d’una Agencia Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC), un vehicle integral en la professionalització de la transferència de coneixement a Catalunya.

@@ Line 26: / Line 26: @@
 És àmpliament reconegut el ''gap'' existent entre els resultats generats pel sistema de recerca i el desenvolupament de productes que impactin en la societat. Les limitacions actuals són la fragmentació de la inversió, la reduïda retenció del talent, l’existència de micro-portafolis, el risc individualitzat, el posicionament fragmentat davant del client i del finançament de proves de validació i un marc legal que no accelera la transferència de coneixement al mercat. Per superar els reptes anteriors es proposa la creació d’una Agencia Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC), un vehicle integral en la professionalització de la transferència de coneixement a Catalunya.
-:<big>'''1. Context internacional. Polítiques d’innovació i estratègies en transferència de coneixement.'''</big>
+==1. Context internacional. Polítiques d’innovació i estratègies en transferència de coneixement.==
 La innovació, entesa com la capacitat de portar al mercat productes o serveis a partir del nou coneixement generat gràcies a la recerca i el desenvolupament (R+D), constitueix un element cabdal per a la competitivitat d’un territori. Els agents que fan possible aquesta connexió entre el sistema de recerca i les empreses són els que, en conjunt, conformen l’anomenat “ecosistema d’innovació”.

@@ Line 1: / Line 1: @@
+<!--
 {| style="width: 100%;margin: 1em auto 0.1em auto;border-collapse: collapse;"
@@ Line 17: / Line 17: @@
 ==<br/>==
+-->
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 '''L’Agència Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC). Un vehicle integral per a la innovació i transferència de tecnologia a Catalunya.'''</div>

← Older revision	Revision as of 09:55, 8 April 2018
(No difference)

← Older revision	Revision as of 22:06, 2 March 2018
(No difference)