Lascurain 2024c - Revision history

Danieldomingo at 09:37, 31 July 2025

2025-07-31T09:37:01Z

Show changes

Danieldomingo: Danieldomingo moved page Review 947302836040 to Lascurain 2024c

2025-03-02T18:12:59Z

Danieldomingo moved page Review 947302836040 to Lascurain 2024c

JLascurain: JLascurain moved page Draft Lascurain 734148220 to Review 947302836040

2024-11-14T18:38:39Z

JLascurain moved page Draft Lascurain 734148220 to Review 947302836040

JLascurain at 10:28, 4 November 2024

2024-11-04T10:28:44Z

JLascurain at 10:26, 4 November 2024

2024-11-04T10:26:11Z

JLascurain at 10:21, 4 November 2024

2024-11-04T10:21:31Z

JLascurain at 10:14, 4 November 2024

2024-11-04T10:14:47Z

JLascurain at 10:04, 4 November 2024

2024-11-04T10:04:34Z

JLascurain at 09:59, 4 November 2024

2024-11-04T09:59:47Z

JLascurain at 09:55, 4 November 2024

2024-11-04T09:55:34Z

@@ Line 122: / Line 122: @@
 La delimitació de les zones on seria viable excavar noves zones humides s’ha obtingut mitjançant l’anàlisi de la distribució espacial dels camps inundats durant el temporal Glòria. Aquesta anàlisi mostra una correlació clara amb la cota d’1,4 metres segons el model digital d’elevacions, traçant un perímetre dins el qual es considera viable la creació de noves zones humides.
 ===
-Eficiència potencial de l’ampliació de la Zona ZEPA ===
+=== Eficiència potencial de l’ampliació de la Zona ZEPA ===
 El resultat de l’anàlisi realitzat en un estudi anterior, on s’ha digitalitzat la proposta d’ampliació de la zona ZEPA, dona resultats sorprenents:

@@ Line 84: / Line 84: @@
 === Evolució de les zones humides respecte el 1974 ===
 Segons la cartografia de l’any 1974, la superfície total de la zona era de 442,03 hectàrees, mentre que la superfície cartografiada el 2021 és de 313,4 hectàrees, cosa que suposa una pèrdua de 128 hectàrees. L’hàbitat més afectat ha estat el de les praderies inundables, especialment les jonqueres halòfiles riques en crassifolis. Aquest hàbitat ha desaparegut principalment a causa de la competència amb flora generalista, que ha guanyat avantatge després de l’alteració del cicle hídric, en què l’anòxia ja no beneficia les plantes hidròfites. La desaparició de pràctiques tradicionals, com la pastura, que limitaven aquesta competència amb flora generalista, també ha contribuït a la pèrdua de prats que s’inundaven estacionalment cada any.
@@ Line 132: / Line 131: @@
 :*  Superfície situada a cota inferior a 1,4 m s.n.m.: 312,13 ha (solament el 21,57% de la superfície d’ampliació de zona ZEPA).
-==VIABILITAT DELS ESCENARIS ALTERNATIUS==
+===VIABILITAT DELS ESCENARIS ALTERNATIUS===
 Hi ha tres escenaris diferents:

@@ Line 11: / Line 11: @@
 Es presenten els resultats d’una anàlisi de l’evolució històrica recent del sistema de zones humides del delta del Llobregat, que proporciona informació sobre els hàbitats més urgents de restaurar, la superfície mínima necessària per garantir la resiliència del sistema i les àrees on és viable crear noves zones humides. Finalment, s’avalua la probabilitat d’assolir l’objectiu —i l’obligació establerta en la legislació comunitària— de recuperar el sistema de zones humides del delta del Llobregat en funció de tres escenaris possibles: mantenir la situació actual, creixement de la tercera pista pels seus dos extrems i creixement exclusivament vers l’est.
-INTRODUCCIÓ
+== INTRODUCCIÓ ==
-Origen del conflicte, i la polarització com a obstacle per una diagnosi
+=== Origen del conflicte, i la polarització com a obstacle per una diagnosi ===
 L’any 2021, AENA va proposar l’ampliació de la tercera pista en direcció est, amb una extensió que oscil·lava entre 500 i 840 metres. L’ampliació de 500 metres acostava la pista fins a la vora de la llacuna de La Ricarda, mentre que l’opció de 840 metres envaïa dues terceres parts de la superfície de la llacuna. Aquesta llacuna, que és territori protegit per la Xarxa Natura 2000, es va convertir en el centre d’un intens debat.
@@ Line 23: / Line 23: @@
 La prevalença de la metàfora sobre la realitat provoca dos efectes que dificulten les solucions viables: d'una banda, fomenta la polarització, que complica l’arribada a acords, i, de l'altra, la narrativa substitueix la diagnosi real del problema. Sense una diagnosi adequada, difícilment es poden dissenyar estratègies de recuperació efectives. Si fem una analogia amb la pràctica mèdica, la incapacitat de fer diagnòstics encertats tindria un impacte greu sobre la salut pública.
-Governança, risc de “''bird strike''” i la Carta d’Emplaçament de la Comissió Europea
+=== Governança, risc de “''bird strike''” i la Carta d’Emplaçament de la Comissió Europea ===
 El sistema de zones humides del delta del Llobregat va ser integrat a la Xarxa Natura 2000 l’any 1994. Sis anys després, al maig de 2005, es va constituir el Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. Tot i així, després de 30 i 19 anys respectivament, aquest espai natural encara no compta amb un pla de gestió aprovat.
@@ Line 31: / Line 31: @@
 El 18 de febrer de 2021, la Comissió Europea va emetre una Carta d’Emplaçament que constatava l’incompliment per part del Regne d’Espanya de les seves obligacions de protecció dels espais ZEPA ES0000146 Delta del Llobregat. Aquest procediment d’infracció es va iniciar arran d’una denúncia presentada per DEPANA i SEO/BirdLife l’any 2013. Com a resposta a aquesta carta d’emplaçament, es va aprovar l'ACORD GOV/165/2024, de 23 de juliol, per modificar la delimitació de la Zona d’especial protecció per a les aus del Delta del Llobregat (ZEPA). L’ampliació incorpora 1.447 hectàrees, de les quals, segons la cartografia d’hàbitats de l’administració, només un 2,19% correspon a hàbitats de zones humides existents, i només el 21,57% es troba a una cota suficientment propera al freàtic per possibilitar la creació de noves zones humides.
-'''Metodologia d’anàlisi'''''''''
+=== Metodologia d’anàlisi ===
 S’ha seguit la seqüència analítica que s’agrupa en dos blocs:
@@ Line 41: / Line 41: @@
 ==METODOLOGIA==
-La definició de zona humida
+=== La definició de zona humida ===
 El “U.S. Fish and Wildlife Service” va formular en 1979 la definició de zona humida següent:
@@ Line 63: / Line 63: @@
 La conclusió final d’aquesta definició de zona humida és la dependència de la seva hidrologia: en un entorn alterat, una zona humida solament és viable quan es gestiona la seva hidrologia.
-Evolució històrica i estat actual
+=== Evolució històrica i estat actual ===
 La font històrica més important és el "Mapa del paisatge vegetal de la comarca de Barcelona i entorn immediat", aixecat a escala 1:10.000 i publicat a escala 1:25.000 per la Corporació Metropolitana de Barcelona el 1979(Camarasa et.al. 1979). Aquest aixecament topogràfic es va realitzar durant els anys 1973 i 1974, per un equip liderat per Ramon Folch i Ramon M.  Massalles. Aquesta cartografia ha estat digitalitzada i corregida sobre el vol del 1974, amb resolució de 0,2 m el píxel, proveït pel Geoportal de Cartografia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
@@ Line 73: / Line 73: @@
 El treball de camp al llarg del període 2021-2024 ha permès actualitzar informació sobre l’estat actual dels hàbitats.
-Zones amb potencial de restauració
+=== Zones amb potencial de restauració ===
 El temporal Glòria (gener 2020) va poder comptar amb una imatge del satèl·lit Sentinel-2 sense núvols a les 10:49 h UTC, a penes 5 hores després de la finalització d’un temporal amb una acumulació de 123,4 mm de precipitació. El tractament de la combinació multiespectral SAVI (Soil Adjusted Vegetation Index) , juntament amb el treball de camp geoposicionat, va permetre l’elaboració d’una cartografia que diferenciava zones amb sòl saturat de les inundades. Aquesta cartografia es va correlacionar amb el model d’elevacions del terreny de 2m de dimensió de píxel i un error mitjà quadràtic de 0,15 m.
@@ Line 79: / Line 79: @@
 ==RESULTATS==
-Evolució làmina d’aigua lliure
+=== Evolució làmina d’aigua lliure ===
 L’any 1974, la superfície de làmina d’aigua lliure ocupava 28,95 hectàrees. Actualment, aquesta superfície, sense comptar el tram final del riu Llobregat, ha augmentat fins a 70 hectàrees, multiplicant per 2,41 la superfície original. No obstant això, hi ha una diferència crucial: la superfície de fons de llacuna ocupada per macròfits submergits ha desaparegut completament. Així mateix, les poblacions de peixos diàdroms (espècies que migren entre el mar i les llacunes litorals) han desaparegut a causa de la interrupció de les connexions directes entre les llacunes i el mar, en un entorn que ja no presenta les condicions ecològiques òptimes.
-Evolució de les zones humides respecte el 1974
+=== Evolució de les zones humides respecte el 1974 ===
 Segons la cartografia de l’any 1974, la superfície total de la zona era de 442,03 hectàrees, mentre que la superfície cartografiada el 2021 és de 313,4 hectàrees, cosa que suposa una pèrdua de 128 hectàrees. L’hàbitat més afectat ha estat el de les praderies inundables, especialment les jonqueres halòfiles riques en crassifolis. Aquest hàbitat ha desaparegut principalment a causa de la competència amb flora generalista, que ha guanyat avantatge després de l’alteració del cicle hídric, en què l’anòxia ja no beneficia les plantes hidròfites. La desaparició de pràctiques tradicionals, com la pastura, que limitaven aquesta competència amb flora generalista, també ha contribuït a la pèrdua de prats que s’inundaven estacionalment cada any.
-Transformacions dels del 1981
+=== Transformacions dels del 1981 ===
 El càlcul de la superfície perduda a causa de les infraestructures derivades del desviament del riu i l’ampliació de l’aeroport entre els anys 2000 i 2006 s’ha realitzat a partir de l’anàlisi de l’ortoimatge de vol de 1981, amb una resolució de píxel de 0,5 metres, el treball de camp dut a terme entre 2020 i 2024, i l’ortoimatge actual proporcionada per l’ICGC. No s’ha utilitzat la cartografia d’hàbitats d’interès comunitari (HIC) de 2018.
@@ Line 93: / Line 94: @@
 [[File:Draft_Lascurain_734148220_1918_Figura_1.jpg]]
-Figura 1
+<small>Figura 1
+Distribució de les 265,3 ha perdudes des del 1981: 1: les depressions humides de rereduna amb cesquera, desplaçades per vegetació invasora; 2: els prats humits junt l’aeroport, 3: jonqueres entorn la llacuna de nova creació de Cal Tet, desaparegudes per l’alteració del cicle hidrològic. La superfície perduda és encara major si es compara amb la superfície d’arrossars abandonats; 4: jonqueres i prats humits ocupats per la ZAL</small>
 Distribució de les 265,3 ha perdudes des del 1981: 1: les depressions humides de rereduna amb cesquera, desplaçades per vegetació invasora; 2: els prats humits junt l’aeroport, 3: jonqueres entorn la llacuna de nova creació de Cal Tet, desaparegudes per l’alteració del cicle hidrològic. La superfície perduda és encara major si es compara amb la superfície d’arrossars abandonats; 4: jonqueres i prats humits ocupats per la ZAL
 Els resultats indiquen una superfície total de zona humida perduda de 265,3 hectàrees, una xifra superior a la pèrdua observada comparant la cartografia de 1974 amb la d’hàbitats. Aquesta pèrdua és el resultat dels processos següents:
@@ Line 118: / Line 118: @@
 Aquesta superfície total perduda proporciona una idea de l’abast que haurien de tenir les noves zones humides per complir amb els requeriments de la Carta d’Emplaçament de la Comissió Europea.
-La topografia com indicador del potencial de creació de noves zones humides
+=== La topografia com indicador del potencial de creació de noves zones humides ===
 En un context on l’oscil·lació mitjana de les marees és inferior a 25 cm, la topografia esdevé un indicador indirecte del nivell freàtic, que s’eleva gradualment sobre el nivell del mar a mesura que s’allunya de la costa i del curs del riu.
 La delimitació de les zones on seria viable excavar noves zones humides s’ha obtingut mitjançant l’anàlisi de la distribució espacial dels camps inundats durant el temporal Glòria. Aquesta anàlisi mostra una correlació clara amb la cota d’1,4 metres segons el model digital d’elevacions, traçant un perímetre dins el qual es considera viable la creació de noves zones humides.
+===
-Eficiència potencial de l’ampliació de la Zona ZEPA
+Eficiència potencial de l’ampliació de la Zona ZEPA ===
 El resultat de l’anàlisi realitzat en un estudi anterior, on s’ha digitalitzat la proposta d’ampliació de la zona ZEPA, dona resultats sorprenents:

@@ Line 106: / Line 106: @@
 [[File:Draft_Lascurain_734148220_4810_Figura_2_2_T1act.png]]
 ]]
-Figura 2-1 i 2-2 Vista sobre l’ortofoto del 1981 de les 196,3 ha  de jonqueres i praderies inundables que s’han transformat en l’actual terminal T1 (Figura 2-2).
+<small>Figura 2-1 i 2-2 Vista sobre l’ortofoto del 1981 de les 196,3 ha  de jonqueres i praderies inundables que s’han transformat en l’actual terminal T1 (Figura 2-2).</small>
 :* 11,5 hectàrees desaparegudes per processos de matorralització i competència amb pins i l’espècie invasora ''Cortaderia selloana'' a les depressions humides de la rereduna de Gavà.
@@ Line 136: / Line 136: @@
 Hi ha tres escenaris diferents:
-Manteniment de la situació actual
+=== Manteniment de la situació actual ===
 Un escenari que comporta el manteniment de l’ampliació de la Zona ZEPA i mantenir l’estructura actual de governança. Les conseqüències serien les següents:
@@ Line 146: / Line 146: @@
 :* En no garantir la recuperació de la biodiversitat, no garanteix la resolució perdurable del que planteja la Carta d’Emplaçament de la Comissió Europea.
-Ampliació vers la Ricarda, remodelació de la ZEPA i nou entorn de gestió
+=== Ampliació vers la Ricarda, remodelació de la ZEPA i nou entorn de gestió ===
 [[File:Draft_Lascurain_734148220_5847_Figura_3_AltRicarda.jpg]]
-Figura 3 Alternativa d’ampliació de la pista 840 m vers la Ricarda. 1: la zona d’afectació. 2: el sistema de zones humides del Remolar i, en color lila, la zona de risc de bird strike.
+<small>Figura 3 Alternativa d’ampliació de la pista 840 m vers la Ricarda. 1: la zona d’afectació. 2: el sistema de zones humides del Remolar i, en color lila, la zona de risc de bird strike.</small>
 :* S’afectaria el 64,7% de superfície de la llacuna, i una superfície addicional de 12,5 ha de zona humida ocupada per canyissar i jonqueres.
@@ Line 163: / Line 163: @@
 :* Creació d’un nou sistema de gestió basat en evidències empíriques que inclouria un sistema integral de gestió del cicle hídric que incorporaria el sector agrícola. Gestió que permetria recuperar la qualitat de l’aigua. Gestió del sistema hidrològic informat per un sistema de sensors (nivell d’inundació, salinitat, ...) i actuadors (cargols d’Arquímedes, comportes, etc..).
 Tocar parcialment La Ricarda i el Remolar; i mantenir ampliació ZEPA
 [[File:Draft_Lascurain_734148220_5527_Figura_4_alt_mix.jpg]]
-Figura 4 Alternativa “mixta”, és a dir, créixer a les dues bandes. S’afecta igualment la Ricarda (1); però s’afecta també la interconnexió del Remolar amb el mar (2) afectant una superfície de zona humida molt més ampla. La zona de risc de bird strike es desplaça vers l’oest, afectant zones on és viable recuperar noves zones humides.
+<small>Figura 4 Alternativa “mixta”, és a dir, créixer a les dues bandes. S’afecta igualment la Ricarda (1); però s’afecta també la interconnexió del Remolar amb el mar (2) afectant una superfície de zona humida molt més ampla. La zona de risc de bird strike es desplaça vers l’oest, afectant zones on és viable recuperar noves zones humides.</small>
 L’escenari que, en octubre de 2024 es presenta com més probable.
@@ Line 179: / Line 180: @@
 :* Es desplaça vers l’oest la zona de risc de “''bird strike''”  reduint així la superfície de la darrera zona on encara és possible excavar un nou sistema de zones humides.
-DISCUSSIÓ
+== DISCUSSIÓ ==
 L’únic escenari amb garanties per resoldre la Carta d’Emplaçament de la CE és la creació d’un nou sistema de zones humides amb una superfície igual o superior a les que s’han perdut amb la darrera ampliació (2000-2004) amb les característiques següents:

@@ Line 31: / Line 31: @@
 El 18 de febrer de 2021, la Comissió Europea va emetre una Carta d’Emplaçament que constatava l’incompliment per part del Regne d’Espanya de les seves obligacions de protecció dels espais ZEPA ES0000146 Delta del Llobregat. Aquest procediment d’infracció es va iniciar arran d’una denúncia presentada per DEPANA i SEO/BirdLife l’any 2013. Com a resposta a aquesta carta d’emplaçament, es va aprovar l'ACORD GOV/165/2024, de 23 de juliol, per modificar la delimitació de la Zona d’especial protecció per a les aus del Delta del Llobregat (ZEPA). L’ampliació incorpora 1.447 hectàrees, de les quals, segons la cartografia d’hàbitats de l’administració, només un 2,19% correspon a hàbitats de zones humides existents, i només el 21,57% es troba a una cota suficientment propera al freàtic per possibilitar la creació de noves zones humides.
-Metodologia d’anàlisi
+'''Metodologia d’anàlisi'''''''''
 S’ha seguit la seqüència analítica que s’agrupa en dos blocs:

← Older revision	Revision as of 18:12, 2 March 2025
(No difference)

← Older revision	Revision as of 18:38, 14 November 2024
(No difference)