Scipediacontent at 09:27, 12 July 2018

2018-07-12T09:27:36Z

Scipediacontent at 09:27, 12 July 2018

2018-07-12T09:27:20Z

Scipedia at 09:50, 16 May 2018

2018-05-16T09:50:55Z

PereCV: PereCV moved page Draft Condom-Vilà 248719737 to Review Condom-Vilà 2018a

2018-02-26T15:31:04Z

PereCV moved page Draft Condom-Vilà 248719737 to Review Condom-Vilà 2018a

PereCV: Created page with " '''Com l’evolució tecnològica i la disrupció defineixen els ecosistemes d’startups al món: El cas de l’ecosistema d’startups de Barcelona''' Pere Con..."

2018-02-26T15:31:03Z

Created page with " <big>'''Com l’evolució tecnològica i la disrupció defineixen els ecosistemes d’startups al món: El cas de l’ecosistema d’startups de Barcelona'''</big> Pere Con..."

Show changes

@@ Line 2: / Line 2: @@
 <big>'''Com l’evolució tecnològica i la disrupció defineixen els ecosistemes d’startups al món: El cas de l’ecosistema d’startups de Barcelona'''</big>
 <!--
 Pere Condom-Vilà

@@ Line 2: / Line 2: @@
 <big>'''Com l’evolució tecnològica i la disrupció defineixen els ecosistemes d’startups al món: El cas de l’ecosistema d’startups de Barcelona'''</big>
+<!--
 Pere Condom-Vilà
+-->
 ''Aquest article manifesta un canvi en la modelització de la concentració geogràfica d’innovació i tecnologia i les seves causes. El canvi suposa passar de la idea d’ecosistema d’innovació al d’ecosistema d’emprenedoria. I no és només una manera acadèmica diferent de plasmar la vida econòmica i tecnològica. Avui la producció de tecnologia té patrons diferents als d’anys pretèrits. Ara les empreses no estan soles en el centre del sistema, hi ha també els emprenedors individuals, els quals assumeixen risc per generar disrupció, són més globals que cap altre actor previ i es concentren a les grans ciutats, centres dels ecosistemes d’emprenedoria. Aquest article presenta aquest nou paradigma i es refereix a l’ecosistema emprenedor català en aquest nou context.''
 == Introducció ==

@@ Line 9: / Line 9: @@
 Paraules clau: Startups, ecosistemes d’emprenedoria, disrupció, tecnologia, emprenedor
-Introducció
+== Introducció ==
 El canvi tecnològic és el factor més important del creixement econòmic. Els canvis tecnològics en sectors clau de l’economia són com una sèrie d’explosions que donen impuls a la prosperitat futura. Aquests sectors clau, aquests sectors líders, guien l’economia i proporcionen un creixement econòmic. La tecnologia com a motor del desenvolupament econòmic s’ha estudiat des de diversos punts de vista. Un dels grups de teories econòmiques considera un punt de vista evolutiu del canvi tecnològic i del creixement econòmic. Les principals característiques d’aquesta visió evolutiva de la tecnologia són les següents: La tecnologia és dinàmica, canvia, millora constantment. Les noves varietats i les noves opcions apareixen de forma persistent. El canvi tecnològic es considera també sistèmic. I això vol dir que la tecnologia no apareix sense cap canvi en el seu entorn. Les noves tecnologies apareixen alhora amb infraestructures per produir-les i distribuir-les. El cotxe necessita carreteres i estacions de servei. Internet ha evolucionat amb la infraestructura de fibra. Aquesta interdependència tecnològica fa que els grans canvis siguin lents i costosos. D’altra banda, el canvi tecnològic és també acumulatiu. El que podem fer avui depèn de les accions fetes i de les decisions preses en el passat. Finalment, la tecnologia significa, per definició, incertesa, inseguretat.
@@ Line 25: / Line 25: @@
 La definició d’un ecosistema emprenedor és un conjunt d’actors i de factors coordinats de tal manera que permeten “l’emprenedoria productiva” en un territori concret. Es considera “emprenedoria productiva” aquella que resulta de l’èxit d’una emprenedoria “ambiciosa”. Els emprenedors ambiciosos són individuals que busquen oportunitats descobrint i avaluant nous productes i serveis i que els exploten afegint el màxim valor possible. Aquest tipus d’emprenedoria no té res a veure amb l’autoocupació ni amb els emprenedors que només pretenen ser el seu propi cap. Els emprenedors ambiciosos assoleixen un creixement més sòlid i major innovació o internacionalització que l’emprenedor “mitjà”. Els emprenedors ambiciosos donen importància al rendiment i l’èxit de les seves empreses i busquen un creixement ràpid.
-Un nou actor
+== Un nou actor ==
 Tradicionalment, la tecnologia s’ha creat a dos llocs: a les empreses establertes, tradicionals, i als centres de recerca públics i privats (universitats, etc.). Però degut als fenòmens que hem exposat, l’acceleració del canvi tecnològic i les expectatives posades en la tecnologia, en els últims anys ha aparegut un nou actor: les startups. Les startups tenen unes característiques radicalment diferents a les de les empreses tradicionals. Es mouen per expectatives i han conformat una cadena de valor específica, de característiques particulars, amb entitats de suport, polítiques públiques i inversors. Aquesta cadena de valor ha generat, a cada territori, els ecosistemes emprenedors, sempre al voltant de grans ciutats.
@@ Line 57: / Line 57: @@
 * La diferent cultura és palmària: En les startups no hi ha horaris de treball, les oficines tenen una disposició molt característica, el personal clau de l’empresa rep participacions i accions de l’empresa, els emprenedors organitzen i assisteixen a un tipus d’esdeveniments de format molt diferent al de les empreses tradicionals...
-Extensió del concepte
+== Extensió del concepte ==
 L’apoderament de l’individual creador s’ha estès a altres àmbits de l’activitat econòmica i social, no només a l’àmbit emprenedor. Això està redefinint completament el dibuix dels ecosistemes tal com els teníem entesos fins ara. Conceptes com els següents tenen també la seva base en la nova percepció de la capacitat de l’emprenedor individual per canviar coses:
@@ Line 159: / Line 159: @@
 Aquests factors permeten la comparativa ràpida entre ecosistemes.
-Moviment global
+== Moviment global ==
 Això està passant a tot el món. Avui és parla d’aquests ecosistemes amb tota naturalitat. Són ecosistemes d’emprenedoria generats a partir d’ecosistemes de talent i creativitat, recerca i innovació. Han aparegut tantes startups en l’escena global que The Economist assimila l’explosió emprenedora a l’Explosió del Període Cambrià en la història biològica de la terra. Les empreses amb alt potencial de creixement han penetrat en quasi totes les àrees de la societat i per cada empresa de l’Era Industrial que declina o es transforma, un pot trobar un o varis substituts emergents de l’Era de la Informació. L’anàlisi global de referència de les startups i dels seus ecosistemes és el que duu a terme Startup Genome. En el seu informe The Global Startup Ecosystem Report identifiquen els 20 ecosistemes emprenedors més rellevants del món. Els que apareixen en el darrer informe són aquests: Silicon Valley, New York, London, Beijing, Boston, Tel Aviv, Berlín, Shangai, Los Angeles, Seattle, París, Singapore, Austin, Stockholm, Vancouver, Toronto, Sydney, Chicago, Amsterdam i Bangalore. Però aquesta mateixa empresa Startup Genome té identificats més de 60 ecosistemes de startups altament actius al món. El moviment és global i cap continent en queda al marge.
-I l’empresa tradicional... ¿on s’ubica en aquest nou context?
+== I l’empresa tradicional... ¿on s’ubica en aquest nou context? ==
 Com que això va de tecnologia i de disrupció i creixement ràpid, no és estrany que les empreses tradicionals vegin les startups com una oportunitat -i de vegades també com una amenaça, a la que cal vigilar. Per tant, les startups han arribat també a les “empreses tradicionals”, a les empreses de “tota la vida”, sigui per relació comercial amb les startups, per inversió en les mateixes o per adquirir-les.
@@ Line 239: / Line 239: @@
 * Construir –amb tècniques i mètodes diversos-, ponts mentals en els responsables de l’empresa (consell d’administració, executius ...) entre el present i el futur.
-El nou actor, la startup, soluciona la paradoxa del coneixement
+== El nou actor, la startup, soluciona la paradoxa del coneixement ==
 Si féssim un repàs a les polítiques de creixement econòmic dels països occidentals de meitats i de la segona part del segle passat veuríem que posaven les molt grans empreses en el centre de tot plegat. Recordeu allò de “What’s good for General Motors is good for America”? Els països que no tenien grans empreses pròpies, feien esforços per atreure inversió estrangera. Més tard es va refermar l’aposta per l’anomenada economia del coneixement, per la R+D, les universitats, els centres de recerca, etc. Europa va apostar clarament per aquest model. Simultàniament, la globalització portava la fabricació des dels països occidentals a altres llocs del món, provocant la pèrdua de llocs de treball. Es deia que la capacitat competitiva mundial ja no es basava en el capital sinó en el coneixement. Però Europa i els Estats Units es van trobar amb resultats imprevistos de les seves polítiques i es va generar la següent paradoxa. Suècia primer, Estats Units després i finalment Europa es van adonar que invertien molt en coneixement però que aquestes inversions no es traslladaven a la societat. Es generaven moltes publicacions científiques però poques patents, pocs productes, poca tecnologia. Durant anys, les societats occidentals varen buscar (i encara ho fan) solucions a aquesta paradoxa. S’han esmerçat molts recursos a crear i fer funcionar estructures de transferència de tecnologia (oficines, parcs científics...) i s’han analitzat factors culturals i organitzatius a les universitats per detectar on estava el problema.
@@ Line 257: / Line 257: @@
 Però –s’ha dit abans-, aquests fenòmens produeixen efectes negatius. Les ciutats polaritzen els seus ciutadans, entre els que poden i els que no. Evidentment, la vida a la ciutat serà molt diferent per als dos grups. Els efectes d’Airbnb són els mateixos a moltes grans ciutats globals. Les ciutats globals, amb els seus respectius ecosistemes seran, en paraules de Thomas Kösters (2017), com els clubs nocturns més populars: totalment plens i molt cars. Haurem d’estar disposats a pagar una prima per viure en un lloc on passen coses, on es generen oportunitats. Kösters deia també que les ciutats i pobles petits hauran de mantenir-se connectats i absorbir la dinàmica d’alguna d’aquestes grans ciutats, des de les zones metropolitanes o de la regió que les envolta.
-<big>'''La situació de Barcelona i de l’ecosistema català'''</big>
+== La situació de Barcelona i de l’ecosistema català ==
 L’any 2014 Barcelona va rebre ''The European Capital of Innovation Award – iCapital'', que ja suggeria un reconeixement a la seva bona ubicació en el fenomen que descrivim en aquest article. Recentment es publicava el ''The World’s Best Cities 2018'', en el qual Barcelona es situa en vuitè lloc mundial. El ranking analitza 23 factors, en sis categories, 6 P: Place, Product, Programming, People, Prosperity i Promotion. El World Economic Forum va publicar a mitjans de 2017 l’informe ''The 25 most high-tech cities in the world'', en el que Barcelona està en el lloc 24 mundial, la única ciutat del continent europeu situada geogràficament per sota d’Amsterdam que és a la llista. El ''Startup Heatmap Europe'' pregunta a emprenedors europeus on voldrien començar de nou una startup, quin seria l’ecosistema preferit si haguessin d’emprendre de nou. En l’edició 2017, la darrera, Barcelona s’ubica com el tercer hub preferit a Europa, per darrera de Londres i Berlín. També els nòmades digitals prefereixen Barcelona. El mes de gener d’aquest 2018, en un llista dinàmica de 978 ciutats de tot el món que publica NomadList, Barcelona és la primera ciutat mundial en la preferència expressada pels nòmades digitals. L’edició 2017 del ''State of European Tech Report'' situa Barcelona en la quarta posició pel que fa al volum d’inversió rebut i la quinta en número d’operacions. El 2016 el professor Omar Mohout publicava l’informe ''10 things you didn’t know about Europe’s tech scene'' en el que analitzava les empreses europees que havien aconseguit una inversió mínima de 1 milió d’euros aquell mateix 2016. Tenia dades de 1.100 operacions de 30 països. Situava Barcelona en la cinquena posició darrera de Londres, Berlín, París i Estocolm. Milà era la dècima ciutat. Ni Roma ni Madrid apareixien entre les 10 primeres i estaven a molta distància (a Barcelona constaven 28 operacions de més de 1 milió d’euros i a Madrid només n’hi havia 8). Finalment, Adam Putz, de l’empresa PitchBook, va publicar ''Which European cities generate the biggest VC returns?''. L’ecosistema de Barcelona estava en la primera posició.

Condom-Vila 2018a - Revision history

Scipediacontent at 09:27, 12 July 2018

Scipediacontent at 09:27, 12 July 2018

Scipedia at 09:50, 16 May 2018

Danielquer: Danielquer moved page Review Condom-Vilà 2018a to Condom-Vila 2018a

PereCV: PereCV moved page Draft Condom-Vilà 248719737 to Review Condom-Vilà 2018a

PereCV: Created page with " '''Com l’evolució tecnològica i la disrupció defineixen els ecosistemes d’startups al món: El cas de l’ecosistema d’startups de Barcelona''' Pere Con..."

← Older revision	Revision as of 10:56, 11 May 2018
(No difference)

← Older revision	Revision as of 15:31, 26 February 2018
(No difference)