Clusa 2017a - Revision history

Danielquer: Danielquer moved page Review clusa 2017a to Clusa 2017a

2017-12-12T07:49:09Z

Danielquer moved page Review clusa 2017a to Clusa 2017a

Danielquer at 16:37, 31 October 2017

2017-10-31T16:37:46Z

Jclusa: Jclusa moved page Draft clusa 758189120 to Review clusa 2017a

2017-10-31T13:51:25Z

Jclusa moved page Draft clusa 758189120 to Review clusa 2017a

Jclusa: Created page with "== Abstract ==
En el penúltim paràgraf (p. 566..."

2017-10-31T13:51:24Z

Created page with "== Abstract == En el penúltim paràgraf (p. 566..."

New page

== Abstract ==

En el penúltim paràgraf (p. 566) de l’Informe del BIRF de 1962 sobre l’economia espanyola es pot llegir que *las corporaciones locales deberían ser también estimuladas a mancomunarse......con fines de planificación y establecimiento de servicios sobre una base metropolitana*. Segurament es tracta de les poques recomanacions que no van ser mai implementades, atesa la seva força històrica i sentimental arreu.

 

El gruix de les competències locals i els recursos els gestionen els ajuntaments actuals que són uns 8000 a l’Estat espanyol i 948 a Catalunya, que té més de 150 anys de vida des de la implantació de les províncies de Javier de Burgos. Mentrestant la majoria dels països europeus han reduït el nombre d’administracions per tal de fer-les econòmicament més eficients (UK, Alemanya i àdhuc França). La més recent és la de Dinamarca (d’extensió i població homologable amb Catalunya), organitzada en 98 ajuntaments i 5 regions, reduint els prop de 400 ajuntaments que va implantar la reforma del 1975, quan n’hi havia uns 1300. Aquest podria ser el referent més adient per a Catalunya atesa la seva població de prop de 5 milions de residents  i la seva extensió semblant a la de CAT.

 

A Catalunya, la gairebé perpètua *discussió comarcal* des del 1930, però especialment després del 1978, té el rerefons de la millora de la gestió de l’administració local, malgrat que Pau Vila i Josep Iglésies dubtaven dels *continents* més adequats perquè no havien rebut l’encàrrec de quins *continguts* havien de servir.

 

Per tal de millorar l’eficiència de la gestió dels serveis municipals, les lleis d’organització territorial del 1984  van crear 39 consells comarcals (avui 42). Malgrat també intentar la supressió de les 4 Diputacions en les mateixes lleis,  el TC la va tombar en una de les primeres sentències sonades de calat unionista. Així doncs l’organització de l’administració local de Catalunya té 3 nivells, a més a més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que va ser aprovada per unanimitat fa uns anys. En termes d’experiència comparada sembla una organització massa complexa i per això sovint s’ha parlat de la necessitat de la seva simplificació.

 

Es disposen de pocs estudis sobre les corbes de costos unitaris de cada servei municipal (els quals es poden dividir entre serveis d’administració, de territori i personals) en funció de la grandària del municipi, i la seva qualitat i accessibilitat respecte de l’usuari. En canvi, però, tenim a Catalunya l’experiència relativament recent d’haver creat exnovo els serveis de proximitat dels Mossos d’Esquadra i del Bombers, sense condicionants previs, i de fet es situen a l’entorn de les 125 comissaries i 150 parcs de diferent dimensió i dotacions. La seva implantació segurament ha seguit la lògica que indicava el geògraf Casassas quan deia que *el territori mana*, i no ha estat condicionant de forma especial per les divisions administratives o la geografia municipal. 

 

De fet, no sembla que des del punt de vista de la lluita contra la criminalitat les policies municipals podrien integrar-se a les comissaries dels Mossos d’Esquadra i disposa d’un sol nivell de policia com és el cas de Dinamarca.

 

L’objecte principal de la comunicació és aportar l’estudi de la lògica territorial i econòmica dels serveis dels Mossos d’Esquadra i de Bombers, per tal d’obtenir un referent del que podria ser la reorganització de l’administració local a Catalunya, si escau. 

 

Referències històriques.

Casassas, Ll, i Clusa, J. (1981)

*L’Organització Territorial de Catalunya*

Llibres de la Fundació Jaume Bofill

B.40078-1981

 

Casassas, Ll, i Clusa, J. (1981)

*L’Organització Territorial i Administrativa de Barcelona*

Ajuntament de Barcelona 

D.L: B-24130/81

@@ Line 1: / Line 1: @@
 == Abstract ==
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; color: rgb(192, 0, 0); font-size: 11pt; text-decoration: none;">En el pen&uacute;ltim par&agrave;graf (p. 566) de l&rsquo;Informe del BIRF de 1962 sobre l&rsquo;economia espanyola es pot llegir que *las corporaciones locales deber&iacute;an ser tambi&eacute;n estimuladas a mancomunarse......con fines de planificaci&oacute;n y establecimiento de servicios sobre una base metropolitana*. Segurament es tracta de les poques recomanacions que no van ser mai implementades, atesa la seva for&ccedil;a hist&ograve;rica i sentimental arreu.</span></p>
+<p>En el pen&uacute;ltim par&agrave;graf (p. 566) de l&rsquo;Informe del BIRF de 1962 sobre l&rsquo;economia espanyola es pot llegir que *las corporaciones locales deber&iacute;an ser tambi&eacute;n estimuladas a mancomunarse......con fines de planificaci&oacute;n y establecimiento de servicios sobre una base metropolitana*. Segurament es tracta de les poques recomanacions que no van ser mai implementades, atesa la seva for&ccedil;a hist&ograve;rica i sentimental arreu.<br>
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">&nbsp;</span></span></p>
+<p>&nbsp;</p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">El gruix de les compet&egrave;ncies locals i els recursos els gestionen els ajuntaments actuals que s&oacute;n uns 8000 a l&rsquo;Estat espanyol i 948 a Catalunya, que t&eacute; m&eacute;s de 150 anys de vida des de la implantaci&oacute; de les prov&iacute;ncies de Javier de Burgos. Mentrestant la majoria dels pa&iuml;sos europeus han redu&iuml;t el nombre d&rsquo;administracions per tal de fer-les econ&ograve;micament m&eacute;s eficients (UK, Alemanya i &agrave;dhuc Fran&ccedil;a). La m&eacute;s recent &eacute;s la de Dinamarca (d&rsquo;extensi&oacute; i poblaci&oacute; homologable amb Catalunya), organitzada en 98 ajuntaments i 5 regions, reduint els prop de 400 ajuntaments que va implantar la reforma del 1975, quan n&rsquo;hi havia uns 1300. Aquest podria ser el referent m&eacute;s adient per a Catalunya atesa la seva poblaci&oacute; de prop de 5 milions de residents</span><span style="margin: 0px;"><span style="color: #0000ff;">&nbsp; </span></span><span style="color: #0000ff;">i la seva extensi&oacute; semblant a la de CAT.</span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">&nbsp;</span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">A Catalunya, la gaireb&eacute; perp&egrave;tua *discussi&oacute; comarcal* des del 1930, per&ograve; especialment despr&eacute;s del 1978, t&eacute; el rerefons de la millora de la gesti&oacute; de l&rsquo;administraci&oacute; local, malgrat que Pau Vila i Josep Igl&eacute;sies dubtaven dels *continents* m&eacute;s adequats perqu&egrave; no havien rebut l&rsquo;enc&agrave;rrec de quins *continguts* havien de servir.</span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">&nbsp;</span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">Per tal de millorar l&rsquo;efici&egrave;ncia de la gesti&oacute; dels serveis municipals, les lleis d&rsquo;organitzaci&oacute; territorial del 1984</span><span style="margin: 0px;"><span style="color: #0000ff;">&nbsp; </span></span><span style="color: #0000ff;">van crear 39 consells comarcals (avui 42). Malgrat tamb&eacute; intentar la supressi&oacute; de les 4 Diputacions en les mateixes lleis, </span><span style="margin: 0px;"><span style="color: #0000ff;">&nbsp;</span></span><span style="color: #0000ff;">el TC la va tombar en una de les primeres sent&egrave;ncies sonades de calat unionista. Aix&iacute; doncs l&rsquo;organitzaci&oacute; de l&rsquo;administraci&oacute; local de Catalunya t&eacute; 3 nivells, a m&eacute;s a m&eacute;s de l&rsquo;&Agrave;rea Metropolitana de Barcelona, que va ser aprovada per unanimitat fa uns anys. En termes d&rsquo;experi&egrave;ncia comparada sembla una organitzaci&oacute; massa complexa i per aix&ograve; sovint s&rsquo;ha parlat de la necessitat de la seva simplificaci&oacute;.</span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">&nbsp;</span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; color: rgb(192, 0, 0); font-size: 11pt; text-decoration: none;">Es disposen de pocs estudis sobre les corbes de costos unitaris de cada servei municipal (els quals es poden dividir entre serveis d&rsquo;administraci&oacute;, de territori i personals) en funci&oacute; de la grand&agrave;ria del municipi, i la seva qualitat i accessibilitat respecte de l&rsquo;usuari. En canvi, per&ograve;, tenim a Catalunya l&rsquo;experi&egrave;ncia relativament recent d&rsquo;haver creat exnovo els serveis de proximitat dels Mossos d&rsquo;Esquadra i del Bombers, sense condicionants previs, i de fet es situen a l&rsquo;entorn de les 125 comissaries i 150 parcs de diferent dimensi&oacute; i dotacions. La seva implantaci&oacute; segurament ha seguit la l&ograve;gica que indicava el ge&ograve;graf Casassas quan deia que *el territori mana*, i no ha estat condicionant de forma especial per les divisions administratives o la geografia municipal. </span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">&nbsp;</span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">De fet, no sembla que des del punt de vista de la lluita contra la criminalitat les policies municipals podrien integrar-se a les comissaries dels Mossos d&rsquo;Esquadra i disposa d&rsquo;un sol nivell de policia com &eacute;s el cas de Dinamarca.</span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">&nbsp;</span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; color: rgb(192, 0, 0); font-size: 11pt; text-decoration: none;">L&rsquo;objecte principal de la comunicaci&oacute; &eacute;s aportar l&rsquo;estudi de la l&ograve;gica territorial i econ&ograve;mica dels serveis dels Mossos d&rsquo;Esquadra i de Bombers, per tal d&rsquo;obtenir un referent del que podria ser la reorganitzaci&oacute; de l&rsquo;administraci&oacute; local a Catalunya, si escau. </span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">&nbsp;</span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">Refer&egrave;ncies hist&ograve;riques.</span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">Casassas, Ll, i Clusa, J. (1981)</span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">*L&rsquo;Organitzaci&oacute; Territorial de Catalunya*</span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">Llibres de la Fundaci&oacute; Jaume Bofill</span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">B.40078-1981</span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">&nbsp;</span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">Casassas, Ll, i Clusa, J. (1981)</span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">*L&rsquo;Organitzaci&oacute; Territorial i Administrativa de Barcelona*</span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">Ajuntament de Barcelona </span></span></p>
-−
-<p style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px; font-size: 11pt; text-decoration: none;"><span style="color: #0000ff;">D.L: B-24130/81</span></span></p>

← Older revision	Revision as of 07:49, 12 December 2017
(No difference)

← Older revision	Revision as of 13:51, 31 October 2017
(No difference)

Clusa 2017a - Revision history

Danielquer: Danielquer moved page Review clusa 2017a to Clusa 2017a

Danielquer at 16:37, 31 October 2017

Jclusa: Jclusa moved page Draft clusa 758189120 to Review clusa 2017a

Jclusa: Created page with "== Abstract == En el penúltim paràgraf (p. 566..."

Jclusa: Created page with "== Abstract ==
En el penúltim paràgraf (p. 566..."