La col·laboració publicoprivada en un mercat de capitals extremadament permeable i cada vegada més professionalitzat, amb gestors de capital com a garants de l'eficiència inversora, ens donen l'oportunitat de treballar de forma constructiva i a través dels valors compartits cap a una col·laboració eficient i alineada amb l'economia productiva des de la consciència social.

A tall de context socioeconòmic, hi ha dos fets al món occidental que són innegables; una despesa pública creixent i uns ingressos públics clarament estancats. La maduració dels últims cent anys a les nostres economies, la desindustrialització, la falta d’economies d’escala territorials, tant en la governació com en la productivitat han fet que mercats en una fase més incipient de la seva corba de desenvolupament econòmic i social, es beneficiessin d’anys de creixement econòmic sostingut en benefici de les seves economies. Els seus baixos costos de producció, escassa regulació i perquè negar-ho, la immediatesa i curt-placisme de les nostres economies a l’hora de deslocalitzar la producció per davant de la inversió en tecnologia per al manteniment de la producció local han contribuït a aquesta realitat.

La maduresa de les nostres economies, també ha vingut acompanyada d’un creixent augment de la despesa, que rau de base en la inèrcia del creixement sostingut que ens ha acompanyat durant molts anys. Aquest creixement sostingut ha anat acompanyat de millores socials que han anat empenyent el nostre preuat estat del benestar, de forma consistent i escalada sense pensar en la productivitat i la proporcionalitat d’acord amb el creixement de les mateixes economies. D’alguna manera, els cicles politicodemocràtics de quatre anys ens han dut de forma subtil a l’infantilisme del creixement de despesa perpetu que ens ha portat fins al dia d'avui.

El conflicte entre ingressos i despeses no té una solució fàcil en origen, al venir impulsat per les anteriors dinàmiques, dependents de múltiples factors difícilment dins el nostre control i d’abast regional, però influenciats per un entorn global. Aquesta casuística ens porta només cap a l’única obertura possible, que són les aplicacions creatives basades en casos d’èxit àmpliament provats.

Contextualitzant les solucions creatives; a diferència de principis del segle passat, vivim en un món globalitzat, on no només les persones tenen llibertat de moviment sinó que tenim un mercat de capitals extremadament permeable i desestacionalitzat. Aquest capital circula ràpidament entre regions i sectors a alta velocitat en funció de l’atractiu de les diverses oportunitats i realitats. Això fa que aquest capital es torni més exigent, i obligui tant als teixits empresarials com als ens públics a ser més competitius en la lluita regional i fins i tot global per atreure la inversió estrangera a les seves respectives regions d’interès. Aquesta flexibilitat i permeabilitat, però, pot generar inestabilitat financera, de manera que canvis reguladors que afectin la competitivitat de les inversions en origen o a l’estranger, combinats amb l’alta elasticitat del capital tinguin un impacte directe sobre les corresponents economies.

Independentment del seu origen, el capital a escala global és gestionat per gestors professionalitzats, que tenen l’objectiu de garantir l’eficiència inversora dels recursos d’acord amb uns principis que solen ser generalment comuns i guiats per una gestió activa i alineada. No només enfocats purament en la rendibilitat financera, sinó que també enfocats a determinades bones pràctiques en la governança corporativa o la sostenibilitat.

Aquest joc de principis i bones pràctiques inversores solen venir marcades per la comunitat inversora en l'àmbit internacional, l'opinió pública i organitzacions supranacionals, d’acord amb les agendes públiques que marquen els acords comuns. Alguns exemples d’aquests principis i bones pràctiques podrien ser per exemple l’aproximació a la sostenibilitat, en un grau o un altre, les energies renovables, el reciclatge o la igualtat.

El sector públic és bàsic per acompanyar al capital privat a l’hora de marcar i definir les línies d’actuació o tendències comunes que delimiten el terreny de joc. Aquest terreny de joc, és el terreny de joc que estableix les normes i els límits del bé comú en favor de tota la societat. Ara, si aquest terreny de joc no és transparent, canvia amb massa freqüència, no està equilibrat, senzillament no és competitiu, o és massa restrictiu, es corre, per altra banda, el risc que la flexibilitat i permeabilitat portin el capital a altres destins més atractius.

Per aquest motiu una de les grans solucions plantejables en aquest entorn seria el PPP, la col·laboració publicoprivada. La col·laboració publicoprivada, en un entorn regulador just, estable i transparent, fa que tant el públic com el privat puguin compartir riscos i costos, garantint el finançament per a projectes estratègics a llarg termini, desestacionalitzant l’efecte de la política, les prioritats del moment i balls del pressupost públic cap al món privat. La col·laboració publicoprivada és molt vàlida tant per a projectes d’infraestructures comunes, projectes d’innovació tecnològica o per exemple educatius, cobrint tot l’espectre que a priori podria finançar el sector públic sense la necessitat del sector privat. Aquesta conjunció entre el públic i el privat per defecte, sempre que el terreny de joc sigui coherent, porta a una major eficiència en l’assignació de recursos, per la necessitat i capacitat del privat a la consecució de resultats, juntament amb una menor rigidesa en les estructures d’execució i unes millors escales retributives lligades a la consecució de l’objectiu comú.

Tot això, com ja hauríem anticipat anteriorment, és impossible sense un marc de condicions sòlid basat en; marcs regulatius clars que protegeixin tant el capital privat com l’interès públic general, marc de transparència que garanteixi les assignacions i tots els escenaris per altra vegada protegir els interessos d’ambdues parts, una component d’innovació financera que sigui prou creativa per barrejar el capital tant públic com privat amb incomptables combinacions en funció de la necessitat i finalment la creació i sosteniment d’un marc mental, basat en l’important pilar de l’educació que reforci aquest camp tant al món públic com i privat, així com preparant als professionals per al sosteniment futur del model.

Arran de l'últim punt, l’educació, és de vital importància treballar de forma conjunta en un marc compartit de valors que incentivin l’economia productiva però a la vegada la consciència social. Aquest equilibri és bàsic per a una correcta atracció del capital a l'hora de finançar el projectes, a la vegada que no perdem de vista el nostre preuat model de societat, fent-nos tots guardians del nostre model social, ja sigui des del cantó privat com el públic. Sense l’equilibri anterior, la col·laboració publicoprivada estaria condemnada al fracàs. Els gestors privats, de la mateixa manera que els gestors públics, tenen la mateixa i igual responsabilitat de trobar-se per respectar l’equilibri social i el model de societat. Però correspon al sector públic, un esforç major a l'hora de definir el model educatiu i de formació que a poc a poc serveixi de guia per al sector privat, sense caure en l’error de l’excés per falta de coneixement o exposició al sector o a la gestió privada.

Ara com ara, des del sector privat, la clara percepció és que el sector públic ha agafat una dimensió difícilment gestionable des de l’eficiència privada; amb un marc regulador extremadament complex que limita l’execució pública. Els cossos de personal estan clarament desincentivats pel seu entorn regulador a la productivitat del sector privat i amb clares dificultats per entendre-s'hi, no per manca d’interès, sinó per falta d’exposició i experiència. Alhora, els lideratges del sector públic, a diferència de tot el conjunt de l’execució, estan mal pagats, el que fa que es desincentivi el salt d’individus del sector privat, això sí, deixant de banda les rigideses del sistema a l'hora de permetre reformes rellevants, tenint en compte que l’anterior tingués fàcil solució.

Amb aquesta reflexió concloure que la col·laboració publicoprivada és bàsica per a l’èxit de les economies occidentals al segle XXI per la necessitat de capital privat i l’eficiència que això comporta, però el gran repte rau en la gran dimensió del sector públic i les seves estructures.

Com hem comentat anteriorment, aquestes estructures en si mateixes tenen poc marge de canvi, ja que el seu capital humà és difícil que estigui en la disposició correcta pel seu perfil professional, representats pel llegat que els precedeix. Aquests canvis tan necessaris, que necessita l’ens públic per afavorir la permeabilitat del privat i l’eficiència entenent-los com a traumàtics, són necessaris de cara a tenir una Europa competitiva, eficient i alineada amb els reptes de model productiu que té en el futur pròxim, i alhora mantenir un model social equilibrat consistent amb el llegat dels últims cent anys.

S'observa que la distribució de freqüències de dimensions empresarials, des de les microempreses i solo-emprenedors fins les empreses molt grans i multinacionals, influeix significativament en la eficiència econòmica d'un país. D'altre banda, s'argumenta que la absència d'una política industrial racional estratègica (Callejón, 1987) a la Unió Europea (UE) i països membres, i la manca de mesures orientades a incentivar dimensions òptimes de les empreses en mercats globals, no ha ajudat a impulsar la eficiència productiva de la UE front Estats Units (EUA) i Xina, malgrat la raonable posició socioeconòmica europea fins quasi l'inici del segle actual. 

Entenem que l'objectiu de la política industrial es tractar de configurar una estructura productiva internacionalment competitiva; tan directament com mitjançant la constitució d'un conjunt de institucions i regulacions que influeixin en les decisions empresarials en la mateixa direcció.

De forma molt sintètica el text que segueix incorpora els apartats següents: introducció, empreses grans i petites, productivitat, innovació, formació educativa, inversió, política industrial i oportunitats.

Paraules clau: empreses, microempreses, productivitat, política industrial.

1. ¿De qué manera ha cambiado el comportamiento de inversión de las mujeres en los últimos años?
2. ¿Qué papel juegan las mujeres en las decisiones financieras familiares?
3. ¿Están las mujeres más interesadas en las inversiones socialmente responsables y sostenibles?
4. ¿Cómo varía la preocupación por el ahorro para la jubilación entre mujeres y hombres?
5. ¿Qué tipo de asesoramiento financiero buscan las mujeres y cómo valoran el papel de los asesores en sus decisiones de inversión?

La indústria audiovisual a Catalunya és un sector estratègic i en creixement, que contribueix de manera significativa a l'economia i a la cultura del país. Amb una llarga tradició en la producció de cinema, televisió i altres formats audiovisuals, Catalunya s’ha consolidat com un pol d'atracció per a creadors, productors i professionals del sector. Aquestes activitats econòmiques contribueixen a l’economia catalana  amb llocs de treball d’alt valor afegit i difícilment deslocalitzables. A més, la indústria audiovisual és també un dels eixos vertebradors de les indústries culturals i creatives (ICC), que generen ocupació, fomenten la innovació tecnològica i promouen la diversitat cultural.

En l’àmbit econòmic, el sector audiovisual representa un motor de creixement per a l'economia catalana. A la Unió Europea, les ICC generen més del 2,5% del valor afegit. A Catalunya, la presència de festivals internacionals com el Festival de Cinema de Sitges i empreses destacades en la producció cinematogràfica i televisiva ha potenciat la visibilitat del sector a nivell global.

Catalunya compta amb empreses estratègiques pel sector audiovisual com, per exemple, Lavinia, especialitzada en producció de televisió i serveis digitals, o Gestmusic Endemol, famosa per programes de gran èxit com Operación Triunfo. A més, DeAPlaneta destaca per la producció i distribució de cinema, mentre que King, coneguda pel desenvolupament de videojocs com Candy Crush, representa el creixent vincle entre el sector audiovisual i el digital. Aquestes empreses contribueixen a la potència de Catalunya com a referent en el panorama audiovisual internacional.

La indústria audiovisual catalana no només és un sector econòmicament potent, també és un element estratègic per a la projecció internacional de la cultura catalana i per a la diversitat de narratives i continguts que contribueixen a l’enriquiment, la cohesió i els valors de la societat catalana.

1. La Creació d’un Hub de Referència Mundial en l’Àmbit Audiovisual

El projecte del Catalunya Media City és la resposta a les necessitats d’una indústria cultural i creativa en creixement constant convertint-se en motores claus de l'economia global. La iniciativa busca crear un hub que aglutini els diversos àmbits de creació i producció de continguts audiovisuals, facilitant la connexió entre els agents culturals, tecnològics i empresarials.

En aquest context, el Clúster Audiovisual de Catalunya juga un paper essencial com a dinamitzador del sector audiovisual català. Des de la seva creació, el clúster ha aconseguit aplegar nombroses empreses i professionals per fomentar la col·laboració i la innovació en el sector. Amb la creació del Catalunya Media City, el clúster podrà aprofitar aquesta infraestructura per consolidar Catalunya com un referent en l’audiovisual i el digital, en línia amb l'estratègia de creixement del sector a nivell europeu i internacional.

L'objectiu final del Catalunya Media City és convertir-se en un punt de referència global en sectors com el cinema, la televisió, els videojocs, les aplicacions digitals i altres formes d'entreteniment basades en noves tecnologies. Aquesta infraestructura servirà no només per a la producció de continguts, sinó també per a la formació i la recerca, consolidant Catalunya com una plataforma internacional d'excel·lència en innovació i creació audiovisual.

Necessitat d'Infraestructures per a la Competitivitat Global

La manca d’infraestructures adequades no només limita el creixement de les empreses locals, sinó que també redueix la capacitat de competir en l’escena internacional. En comparació amb altres països europeus, com el Regne Unit, França o Alemanya, Catalunya ha estat per darrere en termes de plataformes tecnològiques, estudis de gravació de gran format, i espais per a la recerca i la innovació audiovisual. Aquests països han consolidat la seva posició com a referents globals gràcies a una inversió continuada en infraestructures de producció i una estratègia sòlida de suport a les indústries creatives.

La producció audiovisual d'alt pressupost sovint requereix infraestructures com platós de grans dimensions, estudis equipats amb tecnologia avançada per a efectes visuals, espais per a la postproducció digital, així com la integració de centres de formació i recerca. Sense aquests recursos, moltes produccions internacionals opten per rodar a altres països que ofereixen millors infraestructures i incentius fiscals. Això provoca una fuga d’oportunitats que podria ser captada per Catalunya si disposés de les infraestructures necessàries.

El projecte del Catalunya Media City és la resposta directa a aquesta necessitat urgent d’infraestructures audiovisuals. Amb la creació d’aquest hub, Catalunya es dotarà de les instal·lacions necessàries per acollir produccions de gran escala, oferint serveis integrats per a la producció, postproducció, formació i innovació en el sector audiovisual i digital. Aquestes infraestructures permetran no només retenir el talent local, sinó també atraure professionals internacionals i produccions estrangeres que busquin un entorn competitiu i tecnològicament avançat.

La integració del Parc Audiovisual de Terrassa i les Tres Xemeneies en aquest projecte proporcionarà els espais de treball necessaris per a la producció audiovisual remota, virtual i distribuïda, així com per a la recerca en noves tecnologies aplicades a l’audiovisual. Això ajudarà a tancar la bretxa entre Catalunya i altres hubs audiovisuals d’Europa, oferint un entorn preparat per a la competitivitat global i reforçant la posició de Catalunya com a pol de creació audiovisual a nivell mundial.

2. Ubicacions Clau: Les Tres Xemeneies i el Parc Audiovisual de Terrassa

El projecte del Catalunya Media City es localitza en dues zones estratègiques: la Nau Turbines i altres espais adjacents a les Tres Xemeneies, a la zona del Besòs, així com el Parc Audiovisual de Terrassa. Aquesta doble localització permetrà una integració de diversos espais dedicats a la producció, la formació i la recerca.

L’espai de les Tres Xemeneies, un icònic emplaçament industrial, es convertirà en un motor per a la regeneració urbanística i social de la zona, oferint una infraestructura moderna i tecnològica per a la producció audiovisual. Gràcies a la seva proximitat al centre de Barcelona i les connexions amb el districte tecnològic 22@, aquesta ubicació esdevé estratègica per atraure empreses i talent internacional. A més, comptarà amb espais amplis per a la producció i el rodatge, oferint una plataforma tecnològica avançada i connectada amb la resta d’Europa mitjançant el Barcelona Cable Landing Station, un port digital de fibra òptica de gran capacitat.

D’altra banda, el Parc Audiovisual de Terrassa ja és un centre consolidat de producció audiovisual que acull produccions locals i internacionals. Amb la seva integració en el projecte del Catalunya Media City, el parc tindrà accés a noves oportunitats de creixement i col·laboració, ajudant a posicionar Catalunya com un hub global per a la producció audiovisual.

3. Impacte Econòmic: Motor de Creixement per a Catalunya

L’impacte econòmic del Catalunya Media City serà significatiu, no només en termes de creació de llocs de treball, sinó també pel que fa a l’atracció d’inversions i la dinamització de la indústria cultural i tecnològica. Segons l’informe del Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), aquest projecte contribuirà directament a l'economia catalana, generant ocupació en sectors de gran valor afegit, com ara els serveis audiovisuals, la recerca tecnològica, la creació de continguts digitals i el desenvolupament de videojocs.

Les indústries culturals i creatives (ICC), on s’inclouen els sectors audiovisual, digital i del videojoc, representen un sector econòmic clau per a la creació de riquesa i ocupació a Europa. A la Unió Europea, aquestes indústries ja generen el 2,5% del valor afegit total i representen una de les àrees amb major creixement dins l'economia digital.

Amb la posada en marxa del Catalunya Media City, Catalunya no només consolidarà el seu lideratge en el sector audiovisual, sinó que també es convertirà en un referent internacional per a altres sectors digitals, com ara els videojocs, l’animació i la realitat virtual. Aquest ecosistema de producció audiovisual i digital es veurà reforçat per una infraestructura moderna i per la hibridació de coneixements, ja que el projecte permetrà la col·laboració entre empreses tecnològiques, universitats, centres de recerca i institucions culturals.

4. Innovació i Competitivitat Internacional

La innovació és un dels pilars centrals del Catalunya Media City. El projecte no només es limita a la producció audiovisual, sinó que també fomenta la recerca i el desenvolupament (R+D+I) en àmbits com la intel·ligència artificial, la realitat augmentada i la producció remota. Aquesta aposta per les noves tecnologies és clau per a mantenir Catalunya competitiva a escala global.

El Media City també impulsarà la creació de centres de recerca i laboratoris creatius (labs) per a l'experimentació amb noves tecnologies i formats digitals. Aquests espais de recerca permetran als creadors i investigadors treballar amb les últimes tecnologies, desenvolupant nous productes i solucions que ajudin a transformar la indústria audiovisual i digital. Això inclou àrees per al testeig d'experiències d'usuari, espais de creació en art digital i estudis de gravació per a xarxes socials.

A més, el projecte inclou espais dedicats a la formació continuada, amb aules per a la capacitat tecnològica, creativa i cultural, consolidant el Catalunya Media City com un referent en la gestió i desenvolupament del talent. Aquestes iniciatives formatives tenen com a objectiu preparar les noves generacions per a les demandes del mercat laboral, en sectors que estan en constant evolució, com els videojocs, la realitat augmentada i els mitjans digitals.

5. Sostenibilitat i Regeneració Urbana

Un altre dels eixos centrals del projecte és el seu compromís amb la sostenibilitat i la regeneració urbana. La ubicació a les Tres Xemeneies, a la zona del Besòs, permetrà transformar una àrea amb un fort passat industrial en un centre d'innovació creativa, integrant la producció audiovisual i digital en el teixit urbà de Barcelona i Terrassa.

El Media City ha estat dissenyat amb criteris de sostenibilitat, adoptant tecnologies verdes i processos d’eficiència energètica que ajudin a reduir l’impacte ambiental de les activitats audiovisuals i digitals. Això inclou la implementació de solucions per a la producció audiovisual sostenible, com ara la utilització d'energia renovable, la reducció de residus i la creació d’un entorn que afavoreixi la mobilitat verda.

A més, el projecte impulsarà la regeneració social de la zona del Besòs, amb la creació d’espais públics, zones verdes i infraestructures que fomentin la participació ciutadana. Aquest component d’integració social i urbana és essencial per garantir que el Media City no només sigui un motor econòmic, sinó també una plataforma de cohesió social que contribueixi al benestar dels residents locals.

6. El Clúster Audiovisual de Catalunya com a Dinamitzador del Sector

El Clúster Audiovisual de Catalunya juga un paper fonamental en la dinamització del sector audiovisual català, com el clúster audiovisual més gran d’Europa. Aquest clúster, format per més de 200 empreses i professionals, ha estat clau per a l'impuls del Catalunya Media City, facilitant la col·laboració entre empreses, institucions culturals, universitats i centres de recerca.

Amb la creació del Media City, el Clúster podrà aprofitar aquesta infraestructura per continuar impulsant la col·laboració entre els diferents agents del sector i potenciar la competitivitat de les empreses audiovisuals catalanes a escala internacional. El Clúster té com a objectiu principal consolidar Catalunya com un dels principals centres de producció audiovisual a Europa, facilitant l’accés de les empreses locals a mercats globals i promovent la innovació tecnològica dins del sector.

7. Conclusió

El Catalunya Media City és un projecte de gran envergadura que posicionarà Catalunya i Barcelona com a referents mundials en la producció audiovisual i digital. Amb una infraestructura moderna, un ecosistema innovador i una forta col·laboració entre empreses, universitats i institucions, aquest hub serà un motor de creixement per a l'economia catalana i un referent global en sectors com els videojocs, l'animació, la realitat augmentada i la producció audiovisual. El projecte no només tindrà un impacte econòmic positiu, sinó que també contribuirà a la regeneració urbana i social, creant un entorn més sostenible i integrador per a la ciutadania.

Con un enfoque en España como estudio de caso, esta investigación emplea modelos Input-Output para examinar los impactos específicos por género de los Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica (PERTE). Los resultados revelan brechas significativas de género en la distribución del empleo, al impulsar sectores en los que los hombres tienen una presencia superior. La investigación subraya la necesidad de políticas inclusivas que integren una perspectiva de género, asegurando que los beneficios de los esfuerzos de recuperación económica se distribuyan equitativamente.

Al proponer un enfoque progresivo hacia la igualdad de género dentro del marco de la UE, el trabajo ofrece recomendaciones para una mejor integración de las consideraciones de género en los planes de recuperación. Este estudio pretende contribuir al discurso más amplio sobre políticas económicas sensibles al género, abogando por un enfoque equilibrado que promueva tanto el crecimiento económico como la equidad de género. Las conclusiones enfatizan la importancia de políticas inclusivas para lograr una economía post-pandémica sostenible y equitativa.

Se pretende discernir el Green Premium en la deuda pública europea, en dos regímenes diferenciados en el entorno de tipos de interés en las economías europeas, desde tipos de interés negativos o bajos y/o deflación, hasta la “normalización” de tipos de interés y aparición de altas tasas de inflación y si se observan diferencias significativas en estos dos periodos.  

También se ha analizado el efecto de las subidas de tipos de interés del BCE sobre los depósitos bancarios, así como ante la reducida traslación de efecto contagio en tipos de interés para clientes la búsqueda de alternativas por parte de los clientes adquiriendo masivamente Letras del Tesoro y otros productos financieros desintermediados.

________________________________________________________________________________________

Study on the influence of interest rates on the results of banking activity, with regard to its income statement, as well as different ratios, such as loan to deposits, liquid coverage, ROA, ROE, common equity, TIER 1 CET and effect of deleveraging, as well as the evolution of banking personnel, number of branches and number of people per branch between the years 2008 and 2023.

The effect of the ECB's interest rate increases on bank deposits has also been analyzed, as well as the reduced contagion effect transfer in interest rates for clients, the search for alternatives by clients massively acquiring Treasury Bills and other disintermediated financial products.

El contexto actual y futuro contribuye a potenciar el reciclaje de estos materiales, ejemplo de ello son  las políticas y estrategias ambientales en curso  y futuras; como la estrategía europea del plástico, los planes de economía circular de las distintas administraciones, los compromisos de sectores industriales como el eólico, así como las ayudas públicas dirigidas a mejorar la circularidad de los materiales como las recogidas a nivel estatal en el Plan de Recuperación y Resiliencia. Asimismo, las restricciones previstas para el vertido de determinados tipos de residuos susceptibles de reciclaje, las normativas sobre la responsabilidad ampliada del productor para determinados productos como medios de transporte como los vehículos donde se establecen objetivos de reciclaje y de utilización de materiales reciclados y la evolución de nuevas normativas como  el reglamento de ecodiseño, pueden favorecer e impulsar de forma definitiva el reciclaje y reuso de los materiales compuestos.

Cal adoptar una visió més àmplia dels àmbits en què resultaria beneficiosa la col·laboració publicoprivada a Catalunya, explorant noves oportunitats, creant marcs de cooperació en qüestions on no és habitual o buscant noves maneres d’incidir en àmbits on necessita un impuls renovat. Aquest document analitza les barreres funcionals del model actual que dificulten o impedeixen una implementació efectiva d’aquestes col·laboracions, a fi de superar-les i poder potenciar una col·laboració efectiva davant els reptes existents en molts sectors.

Finally, the article concludes that the expectation gap is a recurring issue raised by users of financial audits, and auditors have a duty to narrow this gap. This obligation arises both from their role in serving the public interest by responding to societal demands and from the need to preserve their reputation and ensure their credibility. However, it is made clear that some user demands are impossible to meet, and others cannot be fulfilled solely by auditors; many other economic agents related to corporate information are also involved, such as Directors and managers, regulators, supervisors, legislators, social agents or the financial media.

Es presenta l'estat actual de la IA a Catalunya a partir de l'informe sectorial publicat per ACCIO el maig de 2024 i tot seguit, es descriu l'estratègia CATALONIA.AI impulsada pel Govern de Catalunya i desplegada a partir de 2020. Es detalla l’eix d'innovació empresarial que s'impulsa des d'aquesta estratègia i que es materialitza en el Centre d'Innovació en tecnologies de Dades i Intel·ligència Artificial (CIDAI), descrivint tant qualitativament com quantitativament les activitats més significatives que impulsa.

L'article aborda també el potencial transformador de la IA en l’empresa des de dos punts de vista. El primer aborda les aplicacions de negoci de la IA analítica en conjunció amb altres tecnologies en el context de la Indústria 4.0. El segon es focalitza en la IA Generativa, il·lustrant els principis bàsics dels models fundacionals i desenvolupant les oportunitats multisectorials i multimodals i l'impacte que aquesta variant de la IA provocarà en els diferents sectors productius i de negocis.

Tot seguit s'analitzen les barreres recurrents per a una implantació multisectorial de la IA i que, entre altres, fan referència a qüestions com disponibilitat de dades o manca de talent qualificat.

En paral·lel a aquestes qüestions de caire estrictament tecnològic l'article també s'endinsa en les principals conseqüències de les regulacions en IA que Europa ha aprovat i com s'hi hauran d'adaptar les empreses de productes o serveis basats en sistemes d'IA.

Per últim, l'article dona una visió de l’impacte de la IA en la sostenibilitat i possibles vies de solució.

La transició cap a models de negoci sostenibles basats en l’economia circular és fonamental per garantir la sostenibilitat econòmica i competitiva de les empreses. Els avantatges d’aquest enfocament inclouen la reducció de costos operatius a través d’una gestió més eficient dels recursos, l’augment de la capacitat d’innovació i l’obertura de nous mercats. A més, aquest model proporciona beneficis ambientals, com la disminució de residus i la conservació dels ecosistemes, factor que milloren la imatge de marca i atrauen consumidors conscients del medi ambient (Lieder & Rashid, 2016; Kirchherr et al., 2017).

Aquest estudi té com a objectiu principal analitzar el potencial de l’economia circular per transformar els models de negoci a través de casos d’èxit d’empreses com Biogründl i Sant Aniol. Es proposa examinar les estratègies clau per implementar amb èxit aquest model i quantificar els beneficis econòmics, ambientals i competitius derivats. A més, aquest document serveix com una guia pràctica per a altres empreses que busquen adaptar-se a un futur més sostenible i competitiu.

El paper del retail a la ciutat

Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta

La industria naval no es ajena a ello. La reducción de la huella de carbono afecta a todas las empresas de la cadena de valor que acompañan al ciclo de vida del buque y de artefactos flotantes que se diseñan, construyen y reparan en España.

En ese sentido, las empresas de la cadena de valor de la industria naval necesitan abordar una profunda transformación en sus procesos y productos, de manera alineada con las nuevas tecnologías. Para que esta transformación sea efectiva, es necesaria la colaboración entre las empresas de la cadena de valor bajo un mismo marco de actuación.

PYMAR es la sociedad que integra a los principales astilleros privados españoles. A lo largo de cerca de cuatro décadas, PYMAR ha realizado una labor de promoción y coordinación de iniciativas para la defensa de los intereses de la industria naval y de sus instrumentos clave, colaborando en la consecución y buen fin de las operaciones de construcción, transformación y reparación naval de los astilleros privados españoles.

La sociedad es una pieza fundamental en la colaboración público-privada de la industria naval. A través de herramientas como el Fondo de Garantías Navales (FGN), se han otorgado garantías para la construcción, reparación y transformación naval para más de 800 buques por un importe de más de 14.000 millones de euros.

Adicionalmente, PYMAR ha ampliado el ámbito de utilización de su Fondo de Garantías Navales, un instrumento clave de financiación para el ámbito naval, que se extiende a empresas de toda la cadena de valor para proyectos de construcción tanto de buques como de artefactos flotantes relacionados con la eólica marina.

PYMAR apoya el futuro de la industria naval desde la diversificación hacia nuevos segmentos de negocio como las energías renovables marinas, la digitalización, la sostenibilidad y la capacitación y formación de los profesionales.En particular, ha venido trabajando durante los últimos años en identificar los desafíos a los que se enfrenta la industria naval en materia de descarbonización, y en ampliar instrumentos de financiación para las empresas del sector.

Bajo este objetivo, PYMAR ha colaborado con diversos agentes de la industria naval y tecnológica para conceptualizar y estructurar proyectos encaminados a abordar la transformación de la cadena de valor. Fruto de todo ello, se han promovido 17 proyectos primarios integrados en el proyecto tractor INNCODIS, financiado con fondos NextGen a través del PERTE Naval, que se han estructurado en proyectos de digitalización, sostenibilidad y diversificación hacia las energías renovables marinas.

La sostenibilidad de la industria naval privada en España requiere de una acción coordinada de la cadena de valor que permita establecer proyectos en colaboración para la transformación de procesos y productos, así como de instrumentos de financiación eficientes que permitan a las empresas mejorar su competitividad y cumplir con las políticas europeas en materia de sostenibilidad medioambiental.

Des del punt de vista de polítiques que busquen reduir els impactes socioambientals de la mobilitat per feina, és crucial conèixer l’impacte que el teletreball té sobre els hàbits de mobilitat quotidiana i sobre les emissions contaminants globals i locals. Cal considerar que els desplaçaments laborals són els que comporten externalitats ambientals més elevades, atès un major ús del vehicle privat i unes distàncies recorregudes superiors als de la resta la mobilitat en dia feiner. En aquest context, l’objectiu de l’estudi és la penetració del teletreball i el seu impacte en la mobilitat de la població a l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona durant l’any 2023, així com estimar els potencials beneficis ambientals derivats dels canvis en els consums d’energia, l’estalvi d’emissions de diòxid de carboni i altres contaminants locals.

La principal font de dades és l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF) 2022, que permet analitzar els patrons de desplaçament de les persones teletreballadores respecte de les persones que no teletreballen segons els diverses variables de mobilitat i de característiques sociodemogràfiques (modes de transport, distàncies, temps diaris dedicats a la mobilitat, sexe i edat, nivell de renda, etc.) i observar les diferències en relació amb les externalitats ambientals.

Els resultats mostren que la persones que teletreballen algun dia a la setmana presenten una quota modal dels desplaçaments a peu lleugerament superior a les que no teletreballen mai. També presenten quotes inferiors en transport públic i en vehicle privat, i augmenten els desplaçaments al municipi de residència per l’efecte dels dies que sí que es fa teletreball. Aquestes xifres s’accentuen els dies que es fa treball remot, amb unes quotes d’autocontenció municipal i d’ús dels modes actius encara més elevades. Des del punt de vista del temps persona, els dies de teletreball es guanya al voltant de mitja hora diària de temps lliure o per a desenvolupar altres activitats personals. Si s’observen les jornades presencials de les persones que tenen teletreballen algun dia a la setmana, s’observa un patró de viatge molt similar tant en termes de repartiment modal, autocontenció i distàncies al de les persones que no teletreballen mai. Els canvis en els patrons de mobilitat derivades de la pràctica del teletreball contribueix a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i de contaminants locals de la mobilitat quotidiana de la població activa ocupada.

Les projeccions demogràfiques mostren un important augment de la proporció de persones grans (de 65 anys i més) en les properes tres dècades. La taxa de dependència, calculada com la ràtio de població de 65 anys i més envers la població entre 16 i 64 anys, augmentarà del 31% observat en 2021 fins al 54% en 2050 aquest canvi pot tenir un impacte important, tant en la taxa d’ocupació, com en els ingressos de les cotitzacions socials i, en definitiva, en el finançament de les pensions.

Diversos estudis mostren la necessitat de polítiques destinades a mantenir la taxa d’activitat dels treballadors de més de 54 anys, i especialment dels de més de 65 anys, per tal d’augmentar la taxa d’activitat de l’economia, que vindrà afectada per la disminució de la taxa d’ocupació de les persones més joves.

La recent reforma de les pensions entre 2021 y 2023inclou mesures per augmentar l’edat legal de  jubilació —67 anys a partir de 2027—, incentivar la jubilació demorada i penalitzar la jubilació anticipada, amb l’objectiu d’allargar la sortida efectiva del mercat laboral i reduir la durada de la jubilació. Però, queda pendent la reforma de la jubilació parcial així com la reforma de la jubilació activa en les seves diverses modalitats.

Objectiu de la comunicació

Descriure la situació actual de la pensió de jubilació -des de la jubilació parcial a la jubilació activa-, les seves limitacions i repercussió econòmiques, així, com els avantatges i desavantatges per a les persones i per a les empreses, i el seu impacte en la sostenibilitat del sistema públic de pensions.

Resultats

Una major flexibilitat de la jubilació parcial en el trànsit a la jubilació definitiva pot beneficiar, tant a les persones —augment de la seva pensió, ser útil en la transmissió de coneixement, entre d’altres—, com per a l’empresa i la societat —augmentar la taxa d’activitat i, en definitiva, la riquesa del país. D’altra banda, la major compatibilitat entre pensió de jubilació activa i ingressos del treball permetrà un major benestar per a la persona i uns majors ingressos fiscals. Aquestes accions junt amb altres per allargar la vida laboral dels treballadors asseguraran en major grau la sostenibilitat del sistema de pensions.

This work presents the strategy of this project for the construction of the intermediate consumption matrix, specially, those related to the different sources of information (statistical and administrative) 

El treball posa de manifest que aquesta pèrdua de posició del PIB per habitant també s’ha produït en altres regions del sud d’Europa, especialment durant la crisi financera i de l’euro, en contrast amb les millores observades a les regions de l’est d’Europa. A partir d’una descomposició del PIB per habitant en quatre factors —productivitat per hora treballada, taxa d’ocupació, hores per ocupat i proporció de població en edat de treballar—, es detecten diferències significatives amb els patrons de creixement de la UE, i de diverses regions seleccionades tant de la UE com d'Espanya.

L'article conclou que la productivitat és el factor clau per a la millora del PIB per habitant a llarg termini i identifica els reptes estructurals de l'economia catalana, com la dualitat del mercat laboral (amb marge per aproximar la taxa d’atur a paràmetres europeus i reduir la seva volatilitat al cicle econòmic) i la necessitat de fomentar la innovació, el capital tecnològic i una gestió eficient de la força de treball. Els resultats apunten a la necessitat de transitar cap a un model de creixement més intensiu en productivitat, amb una menor dependència del creixement extensiu basat en l’ocupació i el dinamisme demogràfic.

En aquest sentit, es pretén detallar iniciatives de cooperació en clau clúster per fer front a reptes cross-sectorials amb el treball conjunt des d’una perspectiva d’oferta tecnològica amb demandes empresarials, així com analitzar mecanismes de cooperació per part d’un ecosistema d’innovació per promoure propostes de valor. El context de crisi, com el derivat de la sequera, permet analitzar també com les relacions estables entre els actors d’un ecosistema faciliten l’acceleració de respostes urgents en clau de solucions o propostes. A nivell català, una política de clústers estable i consolidada permet als actors de l’ecosistema d’innovació tenir un paper dinàmic per ajudar als actors públics davant de la crisi, mentre que en altres regions on aquests ecosistemes no estan formalitzats és més difícil disposar d’una resposta estructurada i representativa dels actors provinents del sistema d’innovació i d’R+D. L’experiència al llarg de més de deu anys de treball en un sector, com el turístic, per part d’un clúster com el de l’aigua permet analitzar el seu paper. El document contindrà un anàlisi teòrica sobre el rol dels ecosistemes d’innovació, l’experiència acumulada de cooperació cross-sectorial i mitjançant la participació en nombrosos projectes d’R+D, i com aquestes es poden transformar en respostes en clau de solucions de mercat i polítiques públiques innovadores davant de la crisi.

Having multi-year frameworks allows governments to know the impact on public finances, in the medium term, of current and proposed policies; define future priorities; improve the control of public spending, and guarantee the sustainability of finances and transparency. Taking into account that budgets are governed by the principle of annuality, both in their approval and execution, they must be framed in budgetary scenarios.

It is for all of the above that in 2020, the Generalitat de Catalunya amended the Finance Law and provided itself with the regulatory framework to have a medium-term financial plan, in which to frame the annual budget and circumscribe the rush of Government decisions with budgetary impact in the following four financial years.

The article is structured in two sections. In the first, the advantages of having multi-year budget scenarios as an instrument to: guarantee the consistency and sustainability of public finances in the medium and long term; identify and address the main fiscal risks, present and future, and take appropriate measures to deal with them, and hold citizens accountable. Specifically, the relevance of having budgetary scenarios is analyzed from three points of view: that of the main international bodies in the field of public finances; the regulatory framework in force, and the transparency and performance of accounts.

In the second section, the procedure used by the Generalitat of Catalonia for the preparation of the multi-year trend framework - that is to say, without changes in income or expenditure policies - is detailed, and which becomes an essential part of the scenarios medium-term budgets. Otherwise, the multi-year framework prepared by the Generalitat de Catalunya is presented, as part of the preparation of the accounts for 2025, and which is part of the Report on Budgetary Orientations presented to Parliament (IOP 2025).