Guinjoan 2018a

Abstract

En aquest treball es proposa una nova mesura del creixement empresarial, l’Indicador Sintètic de Creixement (ISC), compost per tres variables (empleats, ingressos i actiu), com a una alternativa a les mesures més convencionals que només utilitzen un indicador. Establim criteris de classificació en funció del grau de dinamisme relatiu de les empreses i ho apliquem a un univers i un temps específics: pimes industrials catalanes que tenen com a característica la seva permanència (han presentat els seus estats comptable al Registre Mercantil als anys 2003, 2007, 2012 i 2015), i tres subperíodes diferenciats de cicle econòmic (2003-2007, 2007-2012 i 2012-2015). Establim tres nivells de dinamisme i agrupem les 4.627 empreses estudiades en tres categories i constatem que les diferències en el seu ISC són estadísticament significatives en les diferents fases del cicle econòmic. També constatem que el creixement empresarial no depèn, tal i com estableix la llei de Gibrat, de la dimensió inicial, i que les empreses molt dinàmiques (grup A), dinàmiques (grup B) i la resta (grup C) presenten diferències estadísticament significatives entre A i B, i entre B i C.

Quan baixem al nivell de 7 sectors industrials, les citades diferències són menys significatives, però segueixen essent-ho si s’agrupa A amb B i es compara amb C. Existeixen indicadors econòmico-financers que presenten un comportament diferenciat en funció del ritme de creixement en els 3 subperíodes. Són l’actiu fix, la rendibilitat econòmica, la rendibilitat financera, la competitivitat, la productivitat i l’any de constitució. Malgrat aquest comportament diferenciat, aquestes variables expliquen un percentatge relativament reduït del creixement empresarial. Efectivament poden afavorir el creixement o veure’s afavorides per un augment de dimensió, però hi ha altres factors que semblen més determinants del creixement empresarial entre el sector manufacturer català.