Tarifes d’aigua urbana: reptes en el context de renovació de les xarxes municipals - View source for De Gispert Diaz Alvarez 2024a



<span id='_GoBack'></span>
==Tarifes d’aigua urbana: reptes en el context de renovació de les xarxes municipals==

Cristina de Gispert i Amelia Díaz

El dret a l’habitatge no s’entén sense que la llar inclogui els serveis necessaris per a fer-la digna, habitable i segura. Per tant, el dret als subministraments bàsics (aigua i energia) és una condició necessària per a garantir-ho.

En el cas de l’aigua, l’any 2010, les Nacions Unides van declarar com a dret humà essencial l’accés a l’aigua potable i al sanejament. En aquest sentit, l’objectiu ha de ser garantir-ne el subministrament, també quan la persona no té ingressos o són baixos, i evitar alhora que es generi un deute. Pel que fa a les tarifes de subministrament en perspectiva temporal, s’espera un ajustament en el seu nivell, tant per adaptar els preus a l’augment de la inflació, com també per donar resposta a l’objectiu de seguretat hídrica a llarg termini i complir amb el principi de recuperació de costos. En la seva part fixa, o quota d’accés al servei, tendeixen a ser reduïdes i, per tant, insuficients per afrontar les inversions en la millora d’infraestructures necessàries per aconseguir més eficiència en l’ús de l’aigua. I si mirem la part variable de les tarifes, tot i que en teoria presenten una progressivitat bastant alta, en la pràctica solen tenir un efecte proporcional (Arbués, 2023).

Tot plegat ens condueix a plantejar el compliment del dret humà a l’aigua o de l’equitat, en general, en unes circumstàncies més que probables d’augment significatiu del preu de l’aigua; tenint en compte que, fins ara, les qüestions d’equitat en aquest servei s’han abordat amb mesures com són els ajuts a fons perdut (des dels serveis socials municipals o també amb fons de solidaritat activats per les companyies subministradores d’aigua) o acordant amb les companyies subministradores l’aprovació de tarifes socials o bonificacions al preu a pagar pel subministrament.

És probable que en un futur s’hagi d’evolucionar cap a un disseny de les tarifes que contempli llindars de renda? Tenim el model del preu públic de l’escola bressol que s’aplica a la ciutat de Barcelona, com a referència. Òbviament són dos serveis ben diferents. Però en els dos casos és important tenir en compte la mida de la llar i la seva capacitat econòmica. És especialment delicat el tractament que reben les  famílies monoparentals amb fills/es dependents, especialment susceptibles a situacions de vulnerabilitat.

Es tracta de plantejar alguns escenaris d’increment de tarifes probables en un horitzó a mig termini, a partir de diversos objectius d’inversió en la renovació de les xarxes, i d’aproximar-nos a l’impacte possible sobre les llars i la seva “factura de l’habitatge” entenent aquesta en un sentit ampli: la despesa directa que suposa l’habitatge (lloguer o hipoteca), més la despesa en els subministraments (aigua i energia). També abordar quines implicacions pot comportar tot plegat en el disseny tarifari, sense perdre graus d’eficiència.

Arbués, F. (2023): “La progresividad de las tarifas domésticas del agua en España: tarifas generales versus tarifes especiales”. In: García-Valiñas, M. A.; Suárez Pandiello, J. (ed.). Los precios del agua. Gestión de los recursos hídricos en ámbitos urbanos. Ed. KRK.